miércoles, 18 de febrero de 2015
Quimet, Ferran Taberner
El 2014 va fer 95 anys. És vidu de fa 10 anys i té 7 besnéts. Els seus amics de joventut i de maduresa són morts. Ell encara viu a casa seva, sol, tot i haver patit un ictus. Durant unes hores pel matí ve una assistent, la Rosa, per netejar la casa i fer la compra. Ell és autònom pel que fa a les seves necessitats vitals, cuinar, passejar i higiene personal. La major part del dia esta sol... amb els seu records.
Al Quimet, no li agraden els canvis.
Les rutines li donen seguretat i l'ordre l'ajuda a superar els
problemes de memòria. Quan li preguntes si està bé sempre respon
“Tinc 95 anys, vaig tirant... si no fos per...” i fa un somriure.
D'un temps ençà comença a desfer-se
de tot allò que no li és necessari. Conserva la roba justa, no vol
que li regalin res. Cada vegada li interessa menys el que succeïx al
món. La seva realitat està reduïda a les quatre parets de casa
seva. No hi ha res que li interessi, a part dels besnéts. Els veu
poc, però té moltes fotografies d'ells, a les que explica els seus
records, les seves experiències i els seus desitjos.
El Quimet és el meu avi; el meu avi
espera...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)